Quan el 1924 en plena joventut va morir en Joan Salvat-Papasseit
els seus amics quedaren corpresos i la seva reacció fou la de publicar dos
llibres pòstums com a homenatge. El primer recollí les darreres poesies
inèdites –trobades sota el seu coixí- ordenades per Agustí Esclassans i
publicats amb el títol d’Óssa Menor (1925) que s’imprimí luxosament amb
enquadernació de pergamí i paper japó sota el patrocini de Joan Merlí. El segon
llibre, que avui comentem, fou el recull
de petits contes que el poeta va publicar a la revista infantil La Mainada
entre el 7 d’octubre i el 4 de novembre de 1921 (núms. 18-20 i 22) dintre d’una
secció que es titulava Els nens de la meva escala… Para seguir leyendo en el
blog de mi amigo Galderich: Piscolabis Librorum
No hay comentarios:
Publicar un comentario